"Copiar i pegar"...

L'article "Escolarizar la informàtica" no ha fet més que parlar-me del que veig tots els dies a la meva biblioteca. Mentres cents de llibres i volums d'enciclopèdies gaudixen de la seva prejubilació forçosa, son cada vegada més els joves estudiants que s'endinsen al cibermón en busca d'informació. Supose que un dels objectius del actual sistema d'ensenyament és que els joves estiguen capacitats per a trobar informació independentment del mitjà. Això el que ha fet és que els joves siguen autèntics experts en trobar tot el que busquen i manejar qualsevol tipus de mitjà, però que no estiguen suficientment preparats per a treballar l'informació. Sí, son capaços de trobar qualsevol informació que s'els planteje però, en canvi, no han desenvolupat un sentit crític que els ajude a diferenciar l'informació relevant o, tan sols, contrastar-la. Exemples podriem possar-ne mil, però el que més m'està impactant és que un joven siga capaç de reservar un vol d'Iberia en apenes uns minuts i no siga capaç, per contra, de trobar a quin volum de l'enciclopèdia pot trobar el terme que està buscant. També cal destacar l'última moda, que és buscar els treballs ja fets al rincondelvago.es. Per a què molestar-se en llegir un llibre i fer un resum si ja està penjat a internet? Després de vore el que veig cada dia, ja no m'extranya res que sortim tan mal parats al famós informe que estos dies tanta repercusió està tenint...

El repte del ciberbibliotecari...

He de confesar-vos que per a possar-me en situació i poder fer-me una idea del que ens espera (segons els experts), he llegit l'article de Raine Koskimaa en format digital. L'experiència, francament, no és comparable, ni de lluny, a la de fer-ho com ho feiem fins ara. Ara bé, més ecològic sí que ha resultat, pues m'he estalviat d'imprimir els deu fulls de l'article (contant la presentació de Laura Borràs) i pot ser haja salvat alguna branca d'algun arbret. Però tinc que dir-vos que ha sigut prou frustant quan, sense adonar-me'n he subratllat una frase de l'article. Clar, això no tindria més trascendència si hagués estat llegint l'article en paper..., però el resultat ha sigut un bon ratlló a la pantalla que m'ha costat deu i ajuda per a borrar-lo... Així que no sé jo si a la llarga serà el mateix.

L'article m'ha semblat prou interessant. He dit "prou" i no "molt" perque em sembla més del mateix. Ens parla, de nou, del canvi que estem vivint a l'era de les noves tecnologies pel qual estan apareixent nous suports per a l'informació i per tant per a la lectura. L'aparició dels nous formats digitals està fent que la gent es preocupe en excés del format en detriment dels continguts, que son el que realment deurien d'importar. Soc de l'opinió de que els llibres i els cibertextos son tan sols eines al nostre abast per a assolir el coneixement i el més important serà, per tant, poder arribar-hi a ell i no el camí que hagem escollit. En aquest sentit, segueix pensant que els cibertextos estan condemnats a conviure amb els llibres. Es més, no crec que éstos vagen a desaparèixer tan fàcilment com alguns vaticinen. La lectura és el més important i el format l'escollirà cadascú en cada moment segons li convindrà. Està clar que hi haurà informació que sols podrem trobar en format cibertext i no tindrem cap més elecció. Però estic segur, també, que hi hauran lectures que preferirem gaudir-les mentres sentim la textura i l'olor d'un llibre de tota la vida a les nostres mans. Dubte de que això puga desapareixer tan fàcilment.

Pense que davant d'aquest panorama, el que cal fer és anar observant i anar adaptant-mos a les noves situacions que s'ens vagen plantejant sense alarmar-mos. Per supost no tenim que fugir de les tecnologies però tampoc hem de fer pronòstics precipitats i dir que els llibres estàn condemnats a desaparèixer. El futur, al menys el futur més inmediat, pense que passa per una sana convivència d'aquests dos suports com a eines complementàries i indispensables per al nostre creixement com a lectors i com a persones.