"Copiar i pegar"...

L'article "Escolarizar la informàtica" no ha fet més que parlar-me del que veig tots els dies a la meva biblioteca. Mentres cents de llibres i volums d'enciclopèdies gaudixen de la seva prejubilació forçosa, son cada vegada més els joves estudiants que s'endinsen al cibermón en busca d'informació. Supose que un dels objectius del actual sistema d'ensenyament és que els joves estiguen capacitats per a trobar informació independentment del mitjà. Això el que ha fet és que els joves siguen autèntics experts en trobar tot el que busquen i manejar qualsevol tipus de mitjà, però que no estiguen suficientment preparats per a treballar l'informació. Sí, son capaços de trobar qualsevol informació que s'els planteje però, en canvi, no han desenvolupat un sentit crític que els ajude a diferenciar l'informació relevant o, tan sols, contrastar-la. Exemples podriem possar-ne mil, però el que més m'està impactant és que un joven siga capaç de reservar un vol d'Iberia en apenes uns minuts i no siga capaç, per contra, de trobar a quin volum de l'enciclopèdia pot trobar el terme que està buscant. També cal destacar l'última moda, que és buscar els treballs ja fets al rincondelvago.es. Per a què molestar-se en llegir un llibre i fer un resum si ja està penjat a internet? Després de vore el que veig cada dia, ja no m'extranya res que sortim tan mal parats al famós informe que estos dies tanta repercusió està tenint...

El repte del ciberbibliotecari...

He de confesar-vos que per a possar-me en situació i poder fer-me una idea del que ens espera (segons els experts), he llegit l'article de Raine Koskimaa en format digital. L'experiència, francament, no és comparable, ni de lluny, a la de fer-ho com ho feiem fins ara. Ara bé, més ecològic sí que ha resultat, pues m'he estalviat d'imprimir els deu fulls de l'article (contant la presentació de Laura Borràs) i pot ser haja salvat alguna branca d'algun arbret. Però tinc que dir-vos que ha sigut prou frustant quan, sense adonar-me'n he subratllat una frase de l'article. Clar, això no tindria més trascendència si hagués estat llegint l'article en paper..., però el resultat ha sigut un bon ratlló a la pantalla que m'ha costat deu i ajuda per a borrar-lo... Així que no sé jo si a la llarga serà el mateix.

L'article m'ha semblat prou interessant. He dit "prou" i no "molt" perque em sembla més del mateix. Ens parla, de nou, del canvi que estem vivint a l'era de les noves tecnologies pel qual estan apareixent nous suports per a l'informació i per tant per a la lectura. L'aparició dels nous formats digitals està fent que la gent es preocupe en excés del format en detriment dels continguts, que son el que realment deurien d'importar. Soc de l'opinió de que els llibres i els cibertextos son tan sols eines al nostre abast per a assolir el coneixement i el més important serà, per tant, poder arribar-hi a ell i no el camí que hagem escollit. En aquest sentit, segueix pensant que els cibertextos estan condemnats a conviure amb els llibres. Es més, no crec que éstos vagen a desaparèixer tan fàcilment com alguns vaticinen. La lectura és el més important i el format l'escollirà cadascú en cada moment segons li convindrà. Està clar que hi haurà informació que sols podrem trobar en format cibertext i no tindrem cap més elecció. Però estic segur, també, que hi hauran lectures que preferirem gaudir-les mentres sentim la textura i l'olor d'un llibre de tota la vida a les nostres mans. Dubte de que això puga desapareixer tan fàcilment.

Pense que davant d'aquest panorama, el que cal fer és anar observant i anar adaptant-mos a les noves situacions que s'ens vagen plantejant sense alarmar-mos. Per supost no tenim que fugir de les tecnologies però tampoc hem de fer pronòstics precipitats i dir que els llibres estàn condemnats a desaparèixer. El futur, al menys el futur més inmediat, pense que passa per una sana convivència d'aquests dos suports com a eines complementàries i indispensables per al nostre creixement com a lectors i com a persones.

Llegir en l'era digital

El passat dissabte vam gaudir de la ponència de Laura Borràs "Llegir en l'era digital" que va tindre lloc a Alzira dins de la segona trobada presencial del curs "Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement". La xarrada va ser força interessant i, com no, molt amena. Laura va començar parlant de l'evolució del llibre i la lectura al llarg de la història. Vam poder veure les diferents etapes i suports pels que ha anat passant la lectura fins arribar a l'era digital, en la que estem inmersos en l'actualitat.

La conclusió de la ponència podria ser que estem davant un gran canvi. Un canvi comparable, com va dir Laura Borràs, amb l'aparició del primer llibre. Avui dia, la tecnologia ens permet accedir a una gran quantitat d'informació que abans era impensable. Això és un gran avantatge pel que ens apropa al món de la cultura i el coneixement i, per tant, cal aprofitar-les en la mesura que ens siga possible pels nostres propòsits. Al nostre abast tenim uns altres suports i mitjans d'informació que, vullguem o no, estàn ahí i que formen part de la nostra realitat qüotidiana. Evitar-los és, simplement, negar una realitat, una realitat que s'imposa i que ens pot obrir noves portes al coneixement.

Tal volta, un dels temes que més ens interessa als bibliotecaris és com poden aquestes tecnologies apropar als joves (i no tan joves) al món de la lectura. Com sabem, la lectura digital és un mitjà molt més atractiu, ràpid, modern, que presenta moltes avantatges i que està plenament integrada a la nostra societat. Però, poden fer les noves tecnologies que la gent s'interesse per la lectura? Pot la lectura digital substituir al llibre? Els bibliotecaris veiem, impotents, com els usuaris d'internet van augmentant en detriment dels prèstecs de llibres. Ara ja és completament normal que les enciclopèdies vagen agafant pols mentres els joves troben tot el que cerquen tan sols teclejant en wikipedia. La facilitat i la rapidesa en la cerca de continguts i la continua actualització dels mateixos, fan que siga un mitjà d'informació molt atractiu i que cal tenir en compte. Però, què passa amb la literatura? Penseu que, algun dia, llegirem als nostres autors preferits mitjançant un TFT? Jo tinc els meus dubtes. Es més, m'atreviria a dir que la lectura digital està condemnada a conviure amb el llibre, per força. Una cosa és accedir a tot aquest món d'informació, de coneixement, i un altra és la lectura per plaer. És ahí on pense que el llibre està, per sort, molt viu i amb molt de futur per davant...

Sobre aquest blog

Com tots sabem, els temps estàn canviant i, pot ser per això, cal adaptar-se als nous temps i, com no, a les noves tecnologies. El món del llibre i de la lectura no és menys, i com tots sabem, ja hi trobem nous formats i suports de lectura que conviuen amb el llibre. El repte és fer que la gent s'interesse per la lectura, independentment del suport, com a vehicle cap a la cultura i la llibertat individual.